ARTIST:  CAMILA CAÑEQUE

15.03.2018 – 27.04.2018

 

HANS & FRITZ CONTEMPORARY is pleased to present the exhibition MÁQUINA TOTAL by the artist CAMILA CAÑEQUE. As though a hangover caused by the accumulation of layers over the centuries had generated a restless but totally paralyzed environment, the installation presents an obstinate pause from which to question the direction of our accelerating machinery.

On this occasion, the presence of a static body—the main feature of the artist’s performance work—is superseded by objects whose common denominator is also immobility. In front of the neurotic flow of images of today, the collection of works that occupy the space are trapped in the waiting room of a hypothetical present, through the figurative use of abstract-visual vocabulary of our consumerist society. An interior puddle, an archaeological excavation or an impracticable mattress are some of the pieces that occupy this circular time—succumbed to stillness.

The repetitive gesture of passivity merges into a monochromatic environment where works battle between materiality and memory. Nature and artificiality cancel each other out, urban elements coexist with claustrophobia and all the pieces are windows with views of an uninhabitable world.

Thus, inactivity is declared a speculative image of resistance and resignation. And so, discarding the action in the future, the narration of a past that was once active is hidden, until a tedious electronic drone announces its flight.

 

[ESP]

HANS & FRITZ CONTEMPORARY se complace en presentar la exposición MÁQUINA TOTAL de la artista CAMILA CAÑEQUE. Como si una resaca provocada por la acumulación de capas a lo largo de los siglos hubiera generado un entorno intranquilo pero totalmente paralizado, la instalación presenta una pausa obstinada desde donde cuestionar el rumbo de nuestra maquinaria acelerada.

En esta ocasión, la presencia de un cuerpo estático -característica principal de la obra performática de la artista- es suplantada por objetos cuyo denominador común es también la inmovilidad. Frente al flujo neurótico de imágenes de hoy, el conjunto de las obras que ocupan el espacio se encuentran atrapadas en la sala de espera de un presente hipotético mediante el uso figurativo del vocabulario abstracto-visual de nuestra sociedad consumista. Un charco interior, una excavación arqueológica o un colchón impracticable son algunas de las piezas que ocupan este tiempo circular – entregado a la quietud.

El gesto repetitivo de la pasividad se funde en un entorno monocromático donde las obras se debaten entre la materialidad y la memoria. Naturaleza y artificialidad se anulan entre sí, los elementos urbanos conviven con la claustrofobia y todas las piezas son ventanas con vistas a un mundo inhabitable.

De este modo, se declara la inactividad como una imagen especulativa de resistencia y resignación. Y así, desechando la acción en el futuro, la narración de un pasado que alguna vez fue activo queda oculta, hasta que un tedioso dron electrónico anuncia su vuelo.

 

[CAT]

HANS & FRITZ CONTEMPORARY es complau en presentar l’exposició MÁQUINA TOTAL de l’artista CAMILA CAÑEQUE. Com si una ressaca provocada per l’acumulació de capes al llarg dels segles hagués generat un entorn intranquil però totalment paralitzat, la instal·lació presenta una pausa obstinada des d’on qüestionar el rumb de la nostra maquinària accelerada.

En aquesta ocasió, la presència d’un cos estàtic -característica principal de l’obra performàtica de l’artista- és suplantada per objectes el denominador comú és també la immobilitat. Davant del flux neuròtic d’imatges d’avui, el conjunt de les obres que ocupen l’espai es troben atrapades a la sala d’espera d’un present hipotètic mitjançant l’ús figuratiu del vocabulari abstracte-visual de la nostra societat consumista. Un toll interior, una excavació arqueològica o un matalàs impracticable són algunes de les peces que ocupen aquest temps circular – entregat a la quietud.

El gest repetitiu de la passivitat es fon en un entorn monocromàtic on les obres es debaten entre la materialitat i la memòria. Naturalesa i artificialitat s’anul·len entre si, els elements urbans conviuen amb la claustrofòbia i totes les peces són finestres amb vista a un món inhabitable.

D’aquesta manera, es declara la inactivitat com una imatge especulativa de resistència i resignació. I així, rebutjant l’acció en el futur, la narració d’un passat que alguna vegada va ser actiu queda oculta, fins que un tediós dron electrònic anuncia la seva vol.

 

 

 Kindly supported by: 

Instagram
Facebook
Facebook